Logo CIB Barcelona

Tens dubtes?

Sobre CIB

En 1918 un grup de pioners va constituir la primera estructura organitzativa que va servir com a punt de trobada social, educatiu, cultural i religiós per a la incipient població jueva de Barcelona

Ens remuntem a la gran diàspora de l’època romana, quan la població jueva es va establir en terres mediterrànies, on els nouvinguts no només van assimilar la llengua i la cultura local, sinó que també van exercir un paper clau en la seva història participant en la vida social catalana.

Els jueus i els cristians medievals no només van compartir un espai, sinó també un idioma, el gust pels negocis i una forma característica de govern. Aquests lligams van ser prou forts com per a prevenir les violentes revoltes antijueves (pogroms) que van sacsejar Barcelona en el 1391, causant centenars de morts en la comunitat jueva i finalment la seva expulsió en 1492 mitjançant l’Edicte de Granada. Aquests fets van marcar l’inici del parèntesi de la presència jueva a Espanya, un parèntesi que a Catalunya duraria quatre segles.

En el SXIX, alguns financers i homes de negocis jueus de procedència francesa i centreeuropea van començar a establir-se en les principals ciutats de la península, encara que aquesta presència resultava pràcticament imperceptible per al conjunt de la societat. El començament de la Primera Guerra Mundial marca un punt d’inflexió. Si fins a l’any 1914, la poca presència jueva a Barcelona era majoritàriament asquenazita d’origen alemany o austrohongarès, durant la guerra arriben a Barcelona desenes de famílies sefardites: jueus otomans residents a França que es van veure forçats a exiliar-se que van veure a Espanya com un refugi i es van establir a Barcelona, ciutat de fàbriques i portuària que durant la guerra s’havia convertit en una ciutat dinàmica i pròspera. I, en la mateixa època, també van arribar que fugien del servei militar, d’algunes famílies dinàstiques de Centreeuropa i altres que s’escapaven de les persecucions i polítiques antijueves. En total, segons els càlculs més optimistes, més d’un miler de jueus s’estableixen a Barcelona.

Aquesta creixent població va ser suficient per a començar a gestar el que seriosa la base d’una organització que pogués oferir un marc educatiu, cultural i litúrgic i que també pogués ocupar-se de l’assistència als necessitats. Així és com el mes de desembre de 1918, neix la Comunitat Israelita de Barcelona. Els signants de l’acta de constitució i els estatuts van ser en la seva majoria d’origen Centreeuropeu, sent el primer president un membre de la comunitat alemanya, Don Edmundo Metzger (Z”L). La utilització de la paraula “Israelita”, i no “Jueva”, ja reflecteix la preocupació dels fundadors d’utilitzar una paraula amb una càrrega negativa que predominava en l’imaginari col·lectiu, ja que continuava veient als jueus com una comunitat deïcida. La Comunitat lloga una torre al carrer Provença, 250. On instal·len una sinagoga, la primera a la ciutat des del SXV, un local social, una biblioteca i aules.

image 40
revista-cib-1151

Amb l’arribada de la Segona República es presenta un nou escenari de llibertat i laïcisme en el qual sense lloc a dubte milloren considerablement les condicions de vida de les famílies jueves de Barcelona. Però l’arribada d’Hitler al poder i la conseqüent expansió de la ideologia nazi-feixista pel continent europeu, desencadenen l’emigració forçosa de centenars de milers de jueus que es veuen obligats a fugir davant l’antisemitisme imperant S’estima que durant aquesta època van arribar a Barcelona milers de refugiats, entre ells , jueus d’Alemanya, Polònia, Àustria, Hongria o Romania. En 1936 es calcula que la població jueva de Barcelona arribava a les cinc mil persones, més de la meitat alemanys i polonesos. L’alt grau de politització d’aquests nous immigrants va ajudar a enriquir la vida jueva i cultural de Barcelona, es van crear diverses branques de l’Organització Sionista així com la secció espanyola del Fons Nacional Jueu. D’altra banda, un altre grup d’immigrants de jueus d’orientació marxista van formar el “Judischer Kulturbund” (Lliga Cultural Jueva), afí al comunisme ortodox local, i que va jugar un rol molt actiu en la preparació de l’Olimpíada Popular de 1936. L’aixecament militar empeny a molts jueus a tornar als seus països d’origen o a emigrar a altres continents, encara que alguns membres del Judischer Kulturbund es van quedar a Barcelona, s’incorporen a les milícies obreres i abracen la causa antifeixista. Fins i tot van formar una companyia jueva, denominada “Naftali Botwin” en la qual van lluitar milers de jueus de tot el món.

La victòria de l’exèrcit de Franco i l’esclat de la Segona Guerra Mundial van convertir a Barcelona en un refugi precari de la barbàrie nazi, la sinagoga del carrer Provença és atacada i saquejada, que posteriorment seria clausurada, el president de la Comunitat, Don Edmundo Grunebaum (Z”L), va ser empresonat acusat de maçó i es prohibeix tot culte. I davant la rígida prohibició de la pràctica d’un altre culte que no fos el catòlic, la Comunitat va passar a desenvolupar les seves activitats en la clandestinitat, la pràctiques litúrgiques es realitzaven en cases particulars i les seves tasques es van limitar a ajudar a tot exiliat que arribés o passés per Barcelona.

La política del règim franquista sobre els estrangers jueus que ingressaven al territori espanyol va ser en la seva majoria improvisada. Malgrat aquesta falta de claredat, cal destacar l’acció humanitària d’alguns diplomàtics espanyols enviats a les ambaixades d’Europa Central que van donar suport humanitari a centenars de famílies jueves.

En el context dels canvis polítics imposats al govern de Franco a conseqüència de la derrota nazi feixista i la promulgació del Fur dels Espanyols que permet el culte no catòlic de manera privada, els membres de la Comunitat veuen una oportunitat pel que s’intensifiquen les relacions davant les autoritats fins a aconseguir que els permetin obrir una petita sinagoga en un pis del carrer Muntaner 183. L’any 1948 la Comunitat celebra les seves primeres eleccions per sufragi universal i s’organitza un comitè de direcció presidit per David Ventura, però no és fins a finals de l’any 1949 i sota una intensa pressió internacional que el govern de Franco reconeix oficialment la Comunitat Israelita de Barcelona i la seva activitat religiosa, educativa i assistencial. Aquest comitè, presidit per David Ventura és el que recolliria els fons i donacions necessaris per a construir l’actual sinagoga i centre comunitari del carrer Avenir, que s’inaugura el 27 de Setembre de 1954, Es tracta de la primera sinagoga de l’Estat Espanyol des de l’expulsió de 1492.

Va ser a partir de finals de la dècada dels anys 50 quan comencen a arribar una gran quantitat de famílies jueves establerts en el nord d’Àfrica, nodrint a la Comunitat Jueva de Barcelona i enriquint-la amb noves tradicions i característiques. També en els anys seixanta, gran quantitat de membres de comunitats jueves de Sud-amèrica comencen a arribar a Barcelona, connectant-se també amb la Comunitat i dotant-la d’un nou caràcter, noves tradicions i usos.

Des de 1977, el col·lectiu jueu se situa en un marc totalment democràtic i de llibertat religiosa consolidant-se la COMUNITAT ISRAELITA DE BARCELONA com la comunitat de referència, amb la major sinagoga, la sinagoga Maimónides. També s’inaugura el primer col·legi de la Comunitat, el Col·legi Sefardita de Barcelona, a fi de poder integrar als nens. L’any 1970 s’inicia amb una guarderia en el mateix edifici comunitari del carrer Avenir i posteriorment gràcies al suport i donacions de les famílies s’instal·la en una torre unifamiliar al carrer Raset de Barcelona.

El creixement del col·legi va en paral·lel al creixement de la vida comunitària de la CIB i de la comunitat jueva a Barcelona i Catalunya, passant d’una petita instal·lació al carrer Raset una torre al carrer Margenat i des d’allí la seva ubicació actual a Valldoreix, i que compta entre alumnes i personal amb mes de 300 persones.

Això va permetre la creació de canals associatius per a l’intercanvi i el reconeixement mutu entre la comunitat jueva i la resta de la societat a Barcelona.

inauguracion-templo-1954-55
Skip to content